La realitat és com una moneda: té dues cares

Ens explica Phillippe Dransart, metge homeòpata i psicoterapeuta, en el seu llibre sobre la malalatia:

… La resposta em va arribar anys més tard, (…) la psicologia i els gèrmens semblaven íntimament lligats. L’estafilococ i el còlera son les dues cares de la mateixa moneda. Aquesta idea me la va inspirar un proverbí oriental: “la veritat és com un diamant de moltes facetes”. I sí, té moltes facetes, però és el mateix diamant. L’estafilococ és ira, còlera, o per a ser exactes, l’estafilococ s’alimenta de la còlera. Que la ira es materialitzi en els gèrmens canvia el seu aspecte, però no la seva natura. 

A través de quin mecanisme ho fa? Encara no ho sabem, però és probable que algún dia descobrim un intermediari químic que ho expliqui. 

Dir que “l’estafilococ és ira” és una imatge, però expresa fins a quin punt l’emoció és com una càrrega energètica que cerca un cos en el que manifestar-se. Sempre hi ha un agent que incorpora i concreta la realitat subjectiva perquè forma part de la natura de les nostres realitat psicològiques al cercar un relleu a través del qual aquestes puguin expressar-se.

Durant molt de temps, la medicina clàssica va considerar que la úlcera d’estòmac era una malaltia piscosomàtica, fins que un dia es va descobrir que el “germen responsable” d’aquesta afecció era l’”Helicobacter pylori”, que actualment tracten amb antibiòtics. I el que avui és certa respecte a l’úlcera d’estòmac, ho serà demà respecte de la depressió i les malalties psiquiques, quan es trobi la “causa” i la molècula absent o el gèrmen responsable.

Així que sempre es pot trobar, i sempre es trobarà, una raó física, material, per explicar el que passa. Amb tot, el gèrmen no explica les circumstàncies morales de la seva aparició ni la dimensió psicològica de la malaltia. En realitat, la causa física d’una malaltia quasi sempre és un reflex, o millor dit una manifestació, del que passa a d’altres estadis.

Afegir per part meva, que ja hi ha una clara línia d’avenç en medicina integrativa que vincula problemes emocionals i psicològics amb la parasitòsi als budells i l’increment de bacteris, és a dir una disbiosi intestinal, que pot provocar, a través de la connexió entre el sistema digestiu i el sistema nerviós central, una alteració remarcable.

Sortir del paradigma racionalista i materialista fill del pensament dels segles XVI i XVII és imprescindible per avançar en la propia percepció de qui som i perquè volem ser. Obrir l'esperit a allò que ja sabem des del cor: que la consciència és qui té el poder. Amén.