"Uso mi memoria para mejorar la tuya. Pídeme que te recuerde algo a una hora"

Aquesta és la  frase amb la que em va desitjar que tingués un bon dia l'ordinador ahir. Em va deixar bocabadada: el contrasentit de la proposta és tant i tant flagrant, que resulta desconcertant que es plantegi a cara descoberta. Em va provocar una certa hilaritat interior, traduïda en un mig somriure pels quins m'envoltaven. Tendeixo a la discreció.

Així que, si tu penses per mi, jo milloro la memòria..... Tots els entrenadors mentals i els neuròlegs, i sospito que gran part dels usuaris dels ordinadors, inclòs el redactor i el lector d'aquesta reflexió, saben aquest principi bàsic: que quan menys exercites la memòria, la capacitat de càlcul, la rapidesa mental, en definitiva de l'acció i activitat del cervell més es perd.

Cortana, aquesta mena de follet que viu a dins la màquina, té mala intenció. He estat a punt de recomanar-li la visita d'un conegut meu de 84 anys, músic, jurista per què li doni alguna lliçó d'administració de memòria.  El meu amic, avesat a les tasques literàries, i després de passar per una malaltia de quasi un any que li ha impedit acostar-se al seus estimats teclats, em reclamava per reciclar-se una mica. Com que té encara algunes dificultats de mobilitat, li vaig oferir ajut físic en entrar. Em va dir amb les celles arrufades i un cert to mofeta: "no haig de deixar que m'ajudin a res, perquè quan més m'ajuden més em perdo.... així que, deixa'm, que ja m'ho faig jo sol!