Despertar i confiar

Construir una xarxa subtil

 Mirar el cel es converteix en un plaer, quan la pressa que provoca l'acumulació d'activitats diàries ens tenalla. Aquest cel, especialment. És el cel de la Vall de Cabó, al Pirineu de l'Alt Urgell. Des de les roques en les que ens hem aturat un moment per mirar a vista d'ocell, obviem la carena de muntanyes de davant. La cornisa de pedra del costat es vincla a sobre dels nostres caps: podríem ser un gran au rapinyaire i, senzillament, desplegar les ales per sobrevolar el món, la vida, la realitat. Podreu dir que això és un bonic conte, un reflex de la imaginació.
Però hi ha moltes veus al llarg de la historia de la filosofia i de la física que ens han anat donant pistes d'altres percepcions. Kant, i abans Heràclit, ja van trobar que les veritats depenen de les percepcions, la sensibilitat i les facultats cognitives de la ment humana.
La física quàntica ho reafirma en els seus axiomes. En realitat no existeix una veritat absoluta i verificable. Henryk Skolimowski, professor emèrit de la Universitat de Michigan y expert en ecofilosofia y epistemologia evolutiva, considera que el món no es únicament una suma d'objectes inerts y de matèria objectivable, sinó una xarxa subtil de relacions complexes y participatives en la que nosaltres, fent alhora el paper d'espectadors y actors, juguem un paper determinant. Perquè, i aquí està la clau, la nostra ment no és passiva!
Quan a un pacient en situació de profund estrés li dono claus per submergir-se en un món en el que pot sobreviure, la calma inunda el seu ritme vascular i cardíac: la respiració, utilitzant mecanismes de meditació i de suggestió mental, la col•locació creativa en un entorn controlable i plaent, és útil i significa un pas endavant pel seu benestar emocional i espiritual.
 Reconéixer aquesta condició creativa que tenim totes les persones, i també la dimensió holística i espiritual del cosmos, es el fonament del model evolutiu y transformatiu que planteja Skolimowski. Des de la meva humil experiència de treball amb les persones i la capacitat que tots tenim per re- inventar la nostra circumstància a traves de la ment i del cor li dono la raó.
 És des d'aquest punt de vista que disposar-se a volar el cel, ni que sigui amb els sentits del cor i de la imaginació, cercant horitzons que ens ajudin a superar els nostres límits a la vida quotidiana, és un plaer, una necessitat.... quasi una obligació.