Despertar i confiar

He tornat de Cracòvia. Ha estat una experiència molt intensa per diverses raons: anar en grup i acompanyar a menors en l'experiència, fer moltes activitats i molt intenses, caminar i treballar el cos, exercitar el sexte sentit i afinar al màxim en les percepcions del que està passant. I també, en el fons, el domini de les propies emocions, de les tendències naturals, de la demanda de la pròpia personalitat. Ha passat la febre dels deu dies compartits i de les històries viscudes, i queden en l'estòmac i en la psique, detalls que es repeteixen en els somnis. L'insconscient controlant molt més que no ens pensem la nostra actitud i l'actuació. I mentre baixa el mar de les emocions i cansament, començen a surar les memòries d'aquelles coses que t'hauria agradat més no veure o no saber. Els filats, horrorosos encara, als indrets on van morir tantes persones en condicions infrahumanes; la ignorància dels quins no veuen més enllà del que és visible als ulls; la pena per què la por ens fa petits i mísers; les portes amb barrots i els reixats pels gossos mansos... I aquella tendència tant humana de no voler observar el valor dels gestos amatents de qui t'estima, i en canvi, mirar seduits la grandiloqüència dels brillants. Si, queda això. Però no ens poder deixar rostir. La brossa del cor, combat amb la llum de l'anima. Sentim endins aquenta força, i creiem de debó que nosaltres transformem la realitat. Transformem-la. Vivim amb generositat i bon humor.