La geometria de la vida és allò que fem per superar obtacles més allò que fem per lliscar suaument pels indrets amables i les situacions plaents. Ens sembla intrincat? Potser si, que ho és. Però sense cap mena de dubte, nosaltres ens compliquem la mirada més del que cal. Serà tòpic: però és patent que sempre es veu la part més fosca, i cerquem excuses (i les tenim ben a mà) per a no fer realitat els nostres somnis.
ës una reflexió curta. No em voldria passar de frenada i tancar els ulls amb la sensació d'haver-me equivocat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada